Crònica ermita d'Alcúdia i penya Rotja

Holaa!
Que tal tots? jeje bé, ja han passat un parell de dies de s'excursió de dissabte és a dir que ja me toca posar-me en feina i fer sa crònica, fotos i tot es repertori.
Bé, es vespre de divendres ja varem tenir sa primera baixa, ains na Joana pobreta no va poder venir i dissabte dematí na Marteta que havia perdut es capet i que tampoc tenia coratge a partir. Ains bé idò 6 caminadors varem partir cap a Alcúdia amb un dematí molt ennigulat però que no pareixia amenaçar de pluja, és a dir que ben contents jaja.
A mitjan caminet cap a s'ermita, me fan botar d'es cotxo...i jo que ja treia ses Quelitas i sa Nocilla...si si, idò no! me varen fer caminar una bona estona fins allà dalt per sa carretera...clar com que ni mumareta ni sa cunyada m'havien sentit a dir que me feia mal es peu...jummmm
Res, que coxim coxam fins que no varem arribar a s'ermita, res de Quelitas i Nocilla...però ben bones que varen ser llavors es temps que esperavem als altres que havien anat a fer es canvi de cotxo.
Ja tots plegats, partim per un camí ben ample de pedres fins a arribar a un caminet que partia cap a la mar amb un arrembador de fusteta la mar de curro. I continuam per un caminet molt més estret entre sa garriga i es pinar a la dreta i la badia de Pollença a l'esquerra. Les boires baixes donaven un encant especial entre les muntanyetes del cap de formentor.
A mitjan camí de cap a sa penya Rotja mos varem aturar a berenar i a fer un parell de fotos i de passada mos menjam tots els palotes de mora...cagon dena, no! en varem deixar un parell jeje
Haguent acabat de fer i dir dois a voler i de berenar, tornam partir senguit es caminet que continua ben arran del penyasegat fins que arribam a n'es pas de ses madones jajaja si perquè varem tornar tenir un moment de show de dones que tenen por...ai aii. Pujant per una escalereta de pedra molt estreta, entre la penya i la mar, s'entra, a través d'una porteta que domés hi passa una persona i ben justa, a dins un tancadet petit que dona pas a un caminet d'uns 5 metres però molt estretet i penjat de sa penya. Hi ha una cadena per poder-s'hi aferrar i no mirar avall, és bo de passar però...aiai ses madones jajaja
Res, quan varem superar es lapsus des pas i mirant ses cabretes com s'enfilen per ses roques com si fos es passadís de ca vostra començam a pujar cap a penya des Migdia. I ja adalt, d'on tenim una fantàstica vista des cap Pinar, mos trobam amb un canó de principis del s.XVII que sa veritat es que per un instant te trasllada a aquella època i pareix que d'un moment a l'altre hagués de tornar defensar sa nostra illa com temps enrera degué fer.
Unes fotos ben curres i tornam a desfer tot es camí fins a arribar, un altra vegada, a n'es camí ample de tornada a s'Ermita, però no tornam jeje, sino que seguim cap amunt i començam s'ascens cap a sa talaia d'Alcúdia. Quan varem ser allà dalt...mentres mos intentam resguardar de s'aire fred que fa, disfrutam de sa esplèndida vista que hi ha d'Alcúdia i de ses dues badies, Port d'Alcúdia, Port de Pollença...fins i tot sa costa de Son Serra de Marines, sa Colònia de St. Pere i entre niguls llunyans es perfil de sa costa menorquina... una vista perfecta si no fos per sa cabina des "pararrayos" que han entaferrat allà dalt...però bé...no hi podem fer res...
Domam un susto a na Raquel mentres decidim si dinam o no dinam i res, així amb s'aire que feia i sa via que haviem fet per pujar, varem decidir dinar en arribar a baix, i així ho varem fer. Ja domés mos quedava un llarg caminet de baixada fins a n'es merendero davora sa platja des Coll Baix.
Bocatas, Lay's, coca-cola, palotes...això pareix més un cumpleaños que una excursió jajaja au venga cap a Felanitx!


POSITIUS:

-Víctor: GRANDE jajaja m'ho dic jo perque vamos no esper que ningú ho faci, ole venir amb aquest peu que duc.
-Braulio: te columpias últimamente jajaja el rallie para volver a coger el coche de Raquel...pero bueno positivo por cumplidor.
-Sergio: haciendo de cabra por un momento buscando el negativo pero bueno cumpliendo también.
-Pepa: buff mumare, mientras te estaba escribiendo en la lista de negativos por fastidiarnos la broma a Raquelita con el palote...me he acordado de que hiciste bocatas para todos, asi que al final, con mi inacabable bondad...te quedas en los positivos.


NEGATIUS:

-Raquelita: negatiu i GROS per duur aquest muesli horrible que me vares donar com si fos mel.
-Pep: por incitarme a bajar del coche sabiendo que iba a caminar asi como tenía el pié mu mal mu mal.

Enga pues, bona excursió i ja preparam s'altre que si passau de tant en quant per aqui anireu vegent sa info. Aqui vos deix ses fotos.
(Picau a sa imatge per accedir a s'àlbum)

Fotos de Sergio y Raquel

ermita d'Alcúdia i penya Rotja