VOLTA A SA TALAIA DE CALS REIS

Hola caminadors!

ufff mare meva que mos hem torbat de molt a posar en marxa aquesta excursió! resulta que es dia que l'haviem de fer va ploure i ja després amb Nadal pel mig, cap d'any pitipim pitipam idò fins aquest cap de setmana, però bé, com sempre aquí estam amb una bona rialla i ganes per tornar partir.

Així pues aquí tenim s'escursió preparada per aquest dissabte, no sabem ben bé lo que mos trobarem però bé això no vol dir que haguem de dur els piolets i 50 metres de corda jeje segurament serà molt semblant a sa darrera inclús per proximitat, és a dir que tots sou benvinguts i a més a més encantats de que aumentin els caminadors!

Apa idò, fins dissabte a tothom que vulgui!

Víctor

Dia: dissabte dia 19 de febrer

Hora i lloc de partida: a ca nostra a les 8.00h, pels sant joaners a les 8.30 a sa benzinera de sa carretera de Ciutat i pen Servera i Antònia, si és a Felanitx ja ho sabeu i sino a nes camp de futbol d'Alaró.

Punt de reunió: si al cas perdem o si hem d'esperar a qualque cotxo, esperar al camp de futbol d'Alaró jeje

Hora prevista de tornada: devers les 15.30h tornarem a ser als cotxos

Dificultat: en principi no és una excursió massa complicada, lo que si és un poquet més llarga que ses darreres jeje

Previsió meteorològica: després d'uns dies de pluja...supòs que qualque nigul sospitós tendrem, però, de moment, pareix que no plourà.

(picau a la imatge per veure-la ampliada)

Fotos web: (fotos d'internet dels llocs que hem de visitar NO son fotos d'excursions nostres) aqui vos deix una vista de sa talaia de Cals Reis que enrevoltarem i una d'es pas de s'Estaló. Esper que vos animeu a venir. jeje




(picau a les imatges per veure-les ampliades)

Llista provisional d'assistents: si qualcú no hi surt i se vol apuntar o si al contrari he de llevar a qualcú basta que m'ho digueu i editaré sa llista o també podeu deixar un comentari.

-Pep i Pepa (guies)

-Víctor

-Teresa

-Servera

-Antònia

Gràcies per deixar els vostres comentaris, al manco pareix que no se fa sa feina de bades jur jur

Crònica Sa Comuna de Bunyola

Lactarius Sanguifluus, més conegut per esclata-sang.

No en varem veure ni un! jajaja.

Ja ha passat es mini-pont de Tots Sants i toca fer memòria de sa sortideta de dissabte passat. Va tornar ser una excursió poc agraciada en quant a personal, domés els 4 "dragons" varem tornar partir però mos ho varem passar d'allò més bé. És vera que se coneix que no som tants com abans sobretot perque ara podem sentir els aucellets o, com a Sa Dragonera, el remor de la mar, tampoc hi ha tants de chistes, ni tantes porqueries per menjar jajaja però hem descobert una forma diferent d'anar a caminar mirant lo que ens envolta i escoltant sa natura a cada passa, som pocs però ho disfrutam.

Bé, dissabte haviem planetjat una excursió de mig exploració jeje resulta que en Pep i na Pepa ja hi havien anat però no exactament pes recorregut que mos platetjava un llibret, però bé, és una avantatge més d'anar-hi poca gent. Així que mos varem aixecar de bon dematí, panets i panades preparats i cap a Bunyola. Ses previsions des temps per aquests dies de vacances no eren gens bones, però pareixia que, maldament es sol no güaitava gens ni mica, no hauriem de menester els xubasqueros jeje. En arribar a Bunyola varem deixar es cotxo i varem començar a caminar seguint les indicacions de na Pepa que llegia es llibret com si no haguéssim sortit mai de ca nostra, si qualcú mos va sentir...aaai mumare. Menos mal que al instant ja enfilavem carrers més estrets i no hi havia casi ningú. Seguint ja en direcció a nes puig, deixam els carrers d'asfalt i començam a pujar per un carreronet empedrat que recordava als valldemossins incloses les rajoletes de Santa Catalina Thomàs. Curiosament sa darrera casa que varem deixar es deia Ca na Teresa, jajaja sa "madona" mos va voler convidar a cafè, justament -na Teresa nostra, no sa de sa casa- no havia pensat a dur ses claus jaja

Resulta que quan mos pensavem que ja haviem deixat enrera sa civilització mos varem trobar amb camins i xalets i fins i tot un grapat de cotxos i ja flastomavem perque pentura mos haguéssim pogut estalviar tota aquella pujada! bé, quan a la fi mos varem llevar sa sensació d'estar en mig d'un jardí de possessió foravilera, mos varem aturar a fer sa berenadeta.

Mos varem menjar unes bones panades de can Figasseca i es temps que els altres acabaven d'arreplegar, jo vaig anar a fer un poc d'exploració mem si en trobava cap de bolet... i no, per suposat que no vaig veure res, però, casi enfilat damunt una paret, hi havia un arbocer que feia molt bona cara i vaig sorprendre es personal amb un parell de fruits per postres jeje

Continuam amb sa ruta per un camí fàcil de caminar, en direcció nord i amb una pendent no massa forta però que mos va llevar es fred de bon de veres jeje. Ja anavem vegent els primers bolets que, evidentment, no teniem ni idea de què eren, però a vegades sa ignorància dóna sa felicitat i mira per on noltros passavem gust de veure aquells fongs extranys i colorits. I així anavem tots 4, més mirant ses voreres que envant però de sobte na Pepa s'atura, es llença en mig d'una mata i aconsegueix el premi d'una blaveta! bé sa veritat és que domés ella sap, o se pensa que sap, que és una blaveta jajaja per compensar, un poc més envant vaig veure dos que es semblaven molt als típics xampinyons i també varem decidir que eren uns coneguts per Sant Joan per "fortes" i això va ser tot lo que varem trobar en tot lo dia que, en teoria, coneixiem i que no mos arriscarem a menjar, per cert jeje

Gràcies al llibret que duiem per guia, varem seguir un petit desviament que mos dugué a un mirador ben curro des d'on es veia, entre d'altres coses, el puig de l'Honor. No haviem reparat que el mapa que teniem mos duia fins allà, tan enfora com pareixia.

Es camí continuava entre pins, alzines i garriga, i, a estones, es mesclava tant que no es veia ni una mica de cel entre les altes copes dels arbres i que deixaven entre ells un camí de fulles, terra humida sembrat de forns de calç, que ens varen sorprendre per lo nets i "sencers" que estan, casetes dels carboners d'un temps i qualque sitja. Un passatge de conte fins que varem arribar a sa carretera que puja a ses cases de Cas Garriguer on varem trobar un munt de cercadors, amb poca collita hem de dir. Continuant passant una tanca varem travessar un cami que estava envoltat d'arbocers que n'hi havia tants que domés hi faltava s'ós! però ja hi erem noltros a falta d'animalots, en varem menjar un bon grapat, no tant com per comprovar si en realitat ténen propietats etíliques però si per llevar sa gola de mitjan dematí. Sa veritat és que posaven un punt de colorit, entre flors i el vermell de les cireretes, en mig del verd homogeni del camí i el gris del cel.

Continuant pel camí, que havia tornat ben ample, varem arribar a un punt que mos va descolocar un poc, però entre un i s'altre varem intentar aclarir les indicacions i curiosament varem endevinar jeje se cert que ara ja ho sabrem per tota sa vida. Varem caminar amb es dubte uns 20 minuts fins que varem trobar el punt dels 3 camins que mos citava el llibret, i ja ho teniem ben clar. Seguint el cartellet varem arribar al cim del puig de l'Honor on podiem disfrutar d'una vista esplèndida de la badia de palma, llàstima que es dia estigués tant tapat sino haguessim fet una postal ben guapa.

Feia un bon aire allà dalt, és a dir que, després de discutir una estona on era Cabrera i on Eivissa, varem tornar per avall. A partir d'aquest moment tot va ser devallada fins a arribar als cotxos. Sa veritat és que lo que mos quedava per davant va ser casi una monotonia però pentura sa millor part del dia. El camí es tornava amagar al bosc d'alzines i regalimava entre sa Comuna i el puig de n'Eimeric dues roques de parets verticals que feien que el piular dels aucells ens acompanyas durant tota la davallada fins a ses cases des Garriguer, passant ja es migdia, on mos varem trobar un bon caramull de "domingueros" que feien sa torradeta, al·lots correguent, qualque ca i molta bauxa ciutadana que varem deixar enrera lo més aviat possible tornant al camí silenciós que haviem duit fins aleshores.

Veure tant de fum de torradeta i taules plenes, mos va fer pensar en dinar. Es temps que caminavem, pensavem si aquí o allà fins que mos varem aturar a una mica de paret esbucada que quedava de qualque caseta a la vora del camí. Després de fer les mil i una per retratar-mos, varem treure els panets i un potet de patè de pebres que feia una olor terrible jeje però el lloc ho valia tot. Entre rovegada i rovegada teniem temps d'admirar les alzines plenes d'herba de roca, el camí que es dibuixava com si sempre hagués estat aquí i que, un dia en el passat, fou el retirat lloc de feina per alguns homes, per ells, això que noltros disfrutavem efímerament, era s'oficina i el piular dels aucells, el seu telèfon.

Poc a poc el sol anava caiguent i el gris apagava la vitalitat de la natura i per noltros era hora de completar la nostra ruta. Varem continuar el pas, mos varem entretenir uns minuts mirant uns joves fent escalada a la vertical roca, fins a arribar a sa casa de sa cova que, per jo, va ser de lo pitjor del dia i ja domés mos quedava una llarga caminada fins a la carretera d'entrada a Bunyola i arribar al cotxo.

Var ser una sorpresa continua aquesta excursió ja que no mos esperavem un camí tan net per lo bonic que és, varem alternar muntanya i avenc, roca i bosc. També va ser un poc més llarga de lo esperat però en bon sentit, per jo, domés seria millorable si hi hagués qualque torrentet, però, tot i així, una meravella d'indret.

Vos esperam a sa pròxima!

Com a informació extra, vos avançaré que estic preparant un projecte que em fa molta ilusió i crec que en estar acabat...jajaja no cont res més! fins aviat!

Vic

Sa Comuna de Bunyola

(picau a la imatge per accedir a s'àlbum)

POSITIUS:
-Víctor: Vaig trobar es primer arbocer i dos xampinyons! olee! jeje

NEGATIUS:

-Pep: San Salvador estaba donde yo decía!

-Pepa i Teresa: vareu xerrar tot el sant dia! allò no era caminar, vareu fer solc!

Fins a sa pròximaaa!

Vic :)

SA COMUNA DE BUNYOLA

Holaa!

Com està es panorama? idò fresc! que hem de dir... ha arribat es fred, octubre mos ha arribat carregat d'aigo i es termòmetre ja a rebut una bona estirada per avall... ains quin patiment!

Bé, esperem que al menys tenguem un poc de bon temps els caps de setmana, com aquest, que mirarem de sortir a caminar un poc.

Idò com que comencen a treure es cap els primers esclatasangs, maldament no n'hem vist cap mai que no estigui dins un plat ben fritet jajaja, anirem a trescar per sa garriga i mem si amb un poc de sort, tornam a cases amb una nova experiència i un bon sopar jeje

Com sempre esperam que tots vos animeu a venir i si al cas pensau a dur un trinxet jajaja

Fins dissabte idò!

Víctor

Dia: dissabte dia 30 d'octubre

Hora i lloc de partida: a ca nostra a les 8.00h, pels sant joaners a les 8.30 a sa benzinera de sa carretera de Ciutat

Punt de reunió: si al cas perdem o si hem d'esperar a qualque cotxo, esperar a Festival Park jeje

Hora prevista de tornada: devers les 15.00h tornarem a ser als cotxos

Dificultat: en principi no és una excursió massa complicada, lo més complicat serà trobar qualque esclatasang jeje

Previsió meteorològica: diumenge passat havia de ploure i va fer un bon sol... per aquest dissabte ja no saben que esperar però no ve de més dur es xubasquero

(picau a la imatge per veure-la ampliada)

Fotos web: (fotos d'internet dels llocs que hem de visitar NO son fotos d'excursions nostres) aqui vos deix una vista dels camins entre alzines i una altra de ses cases. Esper que vos animeu a venir. jeje




(picau a les imatges per veure-les ampliades)

Llista provisional d'assistents: si qualcú no hi surt i se vol apuntar o si al contrari he de llevar a qualcú basta que m'ho digueu i editaré sa llista o també podeu deixar un comentari.

-Pep i Pepa (guies)

-Víctor

-Teresa

Gràcies per deixar els vostres comentaris, al manco pareix que no se fa sa feina de bades jur jur

Crònica Sa Dragonera

Holaa!
Bon dia a tots! bé, per que vegeu que faig feineta, dissabte passat no haviem davallat de sa barqueta que ja demanava ses fotos per poder fer sa crònica tot d'una, però fins una setmana després no les vaig tenir totes és a dir que ara ja puc acabar jeje
Idò sí!, dissabte 25 mos ho varem passar molt bé els pocs CdM que varem partir. Es dematí s'aixecava gris, durant sa setmana havia fet uns bons arruixats que mos tenien un poc preocupats sobretot perque s'excursió que teniem en marxa implicava un desplaçament en barqueta jeje però ses previsions, en teoria, mos donaven bon dia i millorant com més envant. I talment va ser.
Quan varem arribar al cul del...vull dir a Sant Elm encara el sol no guaitava entre nigul i nigul, un airet freeesc mos arrufava ses espatles i mos haguerem de posar sa poca roba que haviem duit per si al cas feia fred. I en feia.
Mos varem juntar amb es grapat de gent que esperava "La Margarita" que va comparéixer puntual. Sa travesia va estar un poc moguda hi havia una forta corrent que venia de tramuntana i qualque onada esquitxava es personal d'abord, però bé, no varem patir per sa nostra integritat jeje. 15 minutets més tard de sobte la mar es calmava i el vent es va aturar, ja arribavem a sa petita illa de Dragonera.
Botam d'es llaüt al petit mollet i començam s'aventura. Hem decidit que, com que mos pareix que tothom partirà cap a na Pòpia, noltros arribarem fins a nes far de Tramuntana i ja més aprop de migdia pujarem fins a l'antic far. Au idò.
El dia poc a poc va mostrant un dematí de tardor, fred i calor, el sol comença a tenyir d'or el camí i les fulles dels pins son d'un verd lluent. Sa roca mos protegeix del vent de nord mentre veim com la mar intenta escalar les penyes de la Tramuntana mallorquina, de vegades, fins i tot sentim els cops de la mar que es dibuixa en una columna escuma blanca a la roca.
També van guaitant poc a poc entre els forats de les parets de pedra seca i al mateix ritme que el sol, les petites sargantanes.
Quan ja mos haviem allunyat lo suficient del renou dels ninets que partiren cap al vell far i a un lloc on s'airet mos deixava disfrutar de vistes i paraules, ens varem aturar a fer sa berenadeta. Hi havia panades, bocatas i galletes de mel i un grapadet d'animalets que ja saben ben bé que davall un caminador sempre hi cau més d'una mica jeje, ens varem divertir vegent com corrien entre branquetes i pedres per pispar alguna cosa per berenar.
Un poc després de tornar al camí, trobam una fita que marcava el pas del meridià de París, interessant sorpresa.
A mitjan dematí arribam al far de Tramuntana on el vent, a pesar de que es dia havia anat millorant bastant, es deixava sentir amb més força i, després de les pertinents fotografies inclòs els experiments amb les panoràmiques jaja varem tornar partir cap al punt de partida, el moll, per no refredar de demés.
Sa idea era pujar fins al far de na Pòpia a dinar i a les 15h tornar a ser a nes Lladó per tornar enbarcar cap a Mallorca.
Quan varem començar a caminar el camí de pujada al far, el sol ja mos gratava de bon de veres ses esquenes, la mar havia tornat en calma casi completament i es podia veure sa barqueta fent es trajecte d'aquí a allà seguit seguit. Es camí mos recordava molt a sa pujada al nostre puig de Sant Salvador llevat de que a cada passa haviem d'anar amb esment de no potetjar qualque sargantana que mos passaven casi casi per davall els peus.

Quan ja mos pareixia que feiem ses darreres "eses" abans d'arribar al cim, varem començar a sentir es renou impertinent dels al·lots, això era una clara senyal de que aviat seriem al far. I així va ser que tot d'una mos varem creuar amb els Boyscouts que ja tornaven cap a nes moll. Jo, personalment, vaig estar orgullós de sa nostra tàctica de partir primer al far de Tramuntana, me sentia com un gran jugador d'escacs, havia aconsseguit un "jaque mate" espectacular davant el renou, el descontrol i tot lo que duu tenir un esbart com aquell de domingueros i infants...ai lo que hem de patir ses mares!

Bé, idò així va ser com quan varem arribar al far just just hi havia un grup petit de joves i uns estrangers però es podia disfrutar del so del vent, la mar, els corbs marins... es podia compartir el cansament amb la natura, es podia explorar amb la mirada cada racó fins a cansar-te. Després de les fotos de familia (mai més ben dit) varem cercar un bon lloc on dinar. No haviem tret els bocatas que ja teniem un manat de sargantanes que mos guaitaven de davall una mata i poc a poc, ses més atrevides, s'acostaven un poc més i més i llavors també ses més porugues i a l'instant en teniem fins i tot per damunt que feien com de lloro de pirata jeje

Uep! que si badam un poc mos fugirà "La Margatita"! jeje mos quedava 1h i quart per les 3 de s'horabaixa i varem trobar que no podiem badar més per allà dalt...baadarr?? si encara teniem es bocata a mitges!! ains...

Després d'una hora de falaguera davallada, varem tornar a ser al moll, varem menjar un parell de galletes i cap a sa Major.

Per acabar varem tenir un moment show, resulta que a jo me feia molta gràcia pensar que es llaüt passàs per ull i tothom cap a la mar a nedar jajajaja encara me xap de rialles i mumare no li veia sa graci com si una barqueta en mig d'un trajecte de 15 minutets fos es Titanic camí de New York! redell mumare se cert que no hi havia ni 1m d'aigo! jajaja

Va ser una excursió molt divertida i especial, llàstima que domés fossim 4 caminadors però... fiets si badau... jajaja! Bé, esper que vos animeu a sa pròxima tots... i tots vol dir tots!!! jeje

Vic

Sa Dragonera

(picau a la imatge per accedir a s'àlbum)

POSITIUS:
-Víctor: Promotor d'excursions infalible i incansable!

-Pepa i Pep: Enga esta vez positivo pero el momento Titanic mumare... jummm jajaja

-Teresa: Mos hem de cuidar aquesta cama eeeh! :)

NEGATIUS:
Aquesta vegada no hi ha negatius perque...joe si de 4 persones qualcú te negatiu ja li val jajaja és a dir que es negatiu anirà a tots els que no vareu venir en general i especialment a na Raquel, au jajajaja

SA DRAGONERA

Holaaa!
que tal? jo estic un poc deprimit perque s'estiu mos ha fuit...cagonnnredellsalat! bé, haurem de mirar sa part menys negativa des fred: torna es futbol, torna es cine, es soffing... i també tornen ses caminadetes dels CdM!

Com sempre, esper que vos animeu a venir, tots sereu benvinguts, esperem que mos poguem posar d'acord moltes vegades, al menys més que sa temporada passada eeeeh jeje

Encara no he programat s'agenda ja que encara estic esperant a que s'estiu faci ses darreres coatjades i tothom torni a sa avorrida monotonia hivernal, però ja tenim en marxa sa primera sortideta que serà a sa illa de Sa Dragonera. Aquesta excursió, més que una excursió, és un desitg que teniem en marxa des de feia mesos, per no dir anys, visitar aquesta part, no física, però sí sentimentalment, de Mallorca que un dia també es va veure amenaçat per la construcció i acabà amb la seva protecció i preservació.

Fent un poc d'historia i, en part, descripció de sa notra visita, vos contaré que l'any 1850 es construí el primer far damunt l'emplaçament de l'antiga torre de na Pòpia, degut a que moltes vegades la boira i niguls baixos impedien el necessari servici de senyalització, durant la primera dècada del s.XX es començaren a construïr dos nous fars un a cada extrem de l'illa que substituïren a l'antic l'any 1910.

La nostra visita mos durà fins a l'antic far, o lo que queda d'ell, al cim més alt de Sa Dragonera, disfrutant d'unes vistes increibles de sa costa nord de Mallorca i, segur, dels "propietaris" de sa roqueta: les sargantanes.

Au idò, domés me queda animar-vos a venir a tots a disfrutar d'un gran dia, a riure i a posar dins el record un troçet més de la nostra terra.

Víctor

ATENCIÓ: sa barqueta que mos duu fins a Sa Dragonera mos demana 10€ per persona... sí, esto es un atraco! però si no voleu nedar...és lo que hi ha, caxis!

Dia: dissabte dia 25 de setembre

Hora i lloc de partida: pels felanitxers a ca nostra a les 8.15 des dematí. Pels sant joaners/es a Campos a les 8.30

Punt de reunió: si hem d'esperar a qualque cotxo mos veim davant sa residència a s'entrada de Campos arribant de Felanitx ale.

Hora prevista de tornada: devers les 4 tornarem a ser als cotxos

Dificultat: no és una excursió gens complicada, casi mos cansam més de cotxo que de caminar jeje

Previsió meteorològica: encara no arriben ses previsions, a més és un poc prest per endevinar jeje

picau a sa imatge per veure-la ampliada

Fotos web: (fotos d'internet dels llocs que hem de visitar NO son fotos d'excursions nostres) aqui vos deix una vista de Sa Dragonera amb sa barqueta des trasllat i un dels habitants de s'illa jeje sa coneguda sargantana, esper que vos animeu a venir. jeje




picau a les imatges per veure-les ampliades

Llista provisional d'assistents: si qualcú no hi surt i se vol apuntar o si al contrari he de llevar a qualcú basta que m'ho digueu i editaré sa llista o també podeu deixar un comentari.

-Pep i Pepa (guies)

-Víctor
-Teresa

Gràcies per deixar els vostres comentaris, al manco pareix que no se fa sa feina de bades jur jur

Crònica Torrent de Pareis

Holaa!

Joe, darrerament estic molt perro eeeh! crec que m'he guanyat un altre negatiu jajaja

Bé, resulta que el passat repassat divendres 23 de juliol els CdM varem anar a fer es Torrent de Pareis, yujuu! Sí, a la fi no hi va haver cap intent de boicot, no mir a ningú jejeje, i varem poder repetir aquesta cita anual a aquest preciós paratge natural de l'illa.

De bon dematí, que encara era vespre jeje, mos varem aixecar per preparar bocatas i fer fugir sa son, més tard els guies per una banda i noltros per s'altre ja partiem, amb retard, cap a Tramuntana.

Na Teresa i jo varem passar per Sant Joan a arreplegar 2 nouvinguts, en Guillem i n'Andrea, i un retorno jeje na Joana, molt contents de veurer-vos a tots amb noltros! Ja amb es grup al complet, tots fins a nes Coll de sa Bataia on haviem quedat amb en Pep i na Pepa que venien a pas de tercera edat ejem ejem

Quan varem arribar a nes pàrking des restaurant on començam a caminar, ja estava ple de cotxos i ja es veia moviment de gent preparada per començar a devallar però noltros encara haviem de davallar fins a Sa Calobra i tornar pujar, menos mal que allà baix varem trobar els 2 darrers llocs que quedaven per deixar els cotxos jeje i ale, per amunt s'ha dit.

Quan mos tornam trobar amb la resta des grup que haviem deixat a dalt hi havia com un esbart d'al·lots d'escoleta que endoiaven per allà davora, resulta que eren uns catalans que volien fer es torrent seguint sa descripció d'un folleto... i sols no havien fet sa primera passa i ja no sabien cap on partir...ai Déu meu... Resulta que sa guia mos va demanar mem si podien davallar amb noltros...i que hem de dir?! però entre que en Pep va acabar de deixar es cotxo i posar-mos a punt, aquests canaris ja havien près es vol. Idò mira que bé jeje.

Sa davallada fins a nes torrent va ser molt tranquila, silenci dematiner, sol d'auba, rialles, fotos...pareixia que tot començava a agafar aquest color d'aventura estiuenca i única com és es Torrent de Pareis, però... quan mos acostavem a nes llit des torrent se va començar a sentir una remor impertinent, extranya. Resulta que els ninets s'havien posat a berenar tot just en acabar de devallar i s'escandol de pati d'escola era estrident com a poc. Justament varen acabar tot just quan noltros varem passar i ale tots, com si d'un grup de Boyscouts es tractàs, darrera noltros. Jo era es segon dels darrers, és a dir que les tenia ben darrera les orelles...hem volia morir.

Quan varem arribar a s'Entreforc, noltros mos varem seure a berenar i a gaudir del lloc i del piular dels aucells resonant entre les parets verticals, idò no! ses males bèsties, desconcertats perque ja no mos podien seguir, varen decidir treure cereals i lleteta i posar-se a berenar una altra vegada...quina creu!, quin trui!, quin renou!, quins dois!

Jo flastomava a les totes fins que vaig decidir flastomar en silènci per no assustar als nous companys. Vista en terra i conversació al subconcient.

De sobte vaig notar que en mig de s'escandol que tenien montat els ninets hi havia unes altres veus, vaig aixecar la mirada i, efectivament, havia arribat un altre grup de gent més madura ¿¿¿madura??? mira per on que entre ells mos surt un Superman amb capa d'estelada.

En aquest moment vaig canviar les flastomies per pregs a Déu totpoderós estimat per favor ¡un poc de pau!

Varem partir casi tots fins a sa sortida de sa Fosca, com sempre un lloc increible i impresionant i, llevat de que mos varem topar un petit moment amb en Superman Estelat, va ser especial com sempre.

Quan varem tornar a s'Entreforc on en Pep mos esperava amb ses motxilles, no ho podia creure...SILENCI!! hi havia silenci! Les meves pregàries s'havien complit i ja no hi havia es remat de lloques, yujuu! Hem pensava trobar-los tots embossats a nes primer bot, però no, sa veritat és que no m'esperava que ho duguessin tant bé però casi no les varem tornar trobar fins a Sa Calobra (se coneix que també va intervenir sa divinitat a les seves cametes) jeje

Idò molt bé, mos colcam ses motxilles i a caminar.

De sobte es dia s'havia compost, el camí tornava a ser solitari, els aucells tornaven a deixar-se sentir damunt noltros, es sentien les botes a les pedres, es sentien els "clicks" de ses fotos, davant i darrera domés hi havia naturalesa immensa i pau.

Tots varem anar passant fita a fita pel recorregut i mirant de recordar els llocs, llevat d'en Guillem que pareixia que hi passava cada dia jeje sempre el veiem allà, uns 50m enfora que seia pacient esperant que els humans jajaja superassim els bots i passatges. Sa veritat un crack, se li veia disfrutar!

N'Andrea també anava molt falaguera se coneixia que ja ha tastat sa muntanya jeje i per ser sa primera vegada que va anar a nes Torrent, ho feia molt bé. Na Teresa meva també va ser molt valenta i s'amollava per tot on tocava i sino, cul enterra i a arrossegades jaja com mumare, quines dues!

Quan ja començam a sentir es cansament i es sol ja fa estona que mos acompanya, arribam a sa cova on feim sa segona aturada per beure un poc, descansar ses cames i refrescar-mos amb s'airet que passa. Aquí va ser sa primera vegada que mos varem trobar amb els escolars i ja no feien tant de trui jeje se veu que sa força de xerrar l'havien passat a ses cames jeje.

Ja domés mos quedava una darrera estiradeta i fins a Sa Calobra. Aquesta zona crec que és sa més estreta des recorregut i personalment m'agrada molt ja que es veu sa marca deixada per s'aigo a s'època de pluja quan el torrent tragina més cabdal. Impresiona pensar com deu ser tot allò anegat i el fluxe d'aigo passar pels bots i racons per on ara noltros caminam.

Quan ja començavem a sentir s'olor de la mar mos començam a topar amb els típics turistes que s'aventuren en direcció contraria, amb vestimenda "playera" xuquins i banyador ¡ole! que van de mudats, se coneix que quan veuen gent que surt de darrera les pedres amb botes de muntanya i altres se'ls desperta una passió pel risc i lo desconegut irressistible i aquí les tenim que fins i tot n'hi havia que se tiren en mig del pas i no deixen passar jeje ai que son d'aguts...

Ja a la platja, n'hi havia 4 de disposats a nedar, na Pepa i en Pep varen partir cap als cotxos i varem quedar... -a nes primer bar que trobeu-

En Guillem i na Teresa així mateix se varen arribar a banyar els peus, com sempre hi havia massa gent i a més per arribar a la mar havien de travessar un "riu" d'aigo filtrada i ja no feia tanta nedera jeje. N'Andrea i na Joana varen quedar a passar un parell d'hores i més tard casi les se'n duu la mar! ai ai jeje

Bé, domés me queda dir que els que mos havien d'esperar a nes primer bar... els varem trobar passat es tercer!! assegudets a un banc que ni tan sols formava part de cap bar... molt malament! venga cercar noltros...

Bé, això va ser tot, domés mos faltava sa tornada que, com sempre, va ser feixuga però esperava un fantàstic dinar de paella a ca en Guillem i sa dona i bona companyia!

Salut i esper veurer-vos a tots a sa pròxima que, si tot va bé, mos animam i mos sabem arreglar, serà per finals de setembre a sa Dragonera!

Vic

Torrent de Pareis

POSITIUS:
-Teresa: Molt bé per ser sa primera vegada que fas es Torrent però hem de millorar s'estat físic eee jeje aii aquesta tremolor de cames ji ji

-Andrea: Joe com botava de pedra en pedra aquesta nina! molt bé ;)

-Guillem: Te pos es positiu perque, a pesar de que sempre anaves escapat, mereixedor de negatiu jajaja, sa paella va ser boníssima, un crack com a anfitrió com sempre! esper que t'animis a tornar amb noltros.

NEGATIUS:
-Víctor: una altra vegada he estat molt perro per fer sa crònica i perque vegeu que compartesc el pes dels negatius jeje (no m'en tornaré posar d'altre!!) ji ji

-Pepa i Pep: en el primer bar podemos seguir esperando... brrrr y encima no aceptar responsabilidades!! jeje ale ale

Joana: aix Joaneta, me sap molt de greu però... tota s'excursió acabada físicament i fins a 2 dies després jajaja me va fer moltes rialles, et voldria animar amb un positiu però és que de ses primeres vegades a ara...jumm t'has de posar ses piles i venir més ji ji ànim!

TORRENT DE PAREIS

Holaaa!

Mira quin dilluns més alegre jajaja que demà és festetaaa yujuu ole ole!

Enga mem. L'any passat, espera que t'esper a nes final no se va arribar a programar aquesta excursió que repetim cada any i mos quedarem sense anar-hi... cagoooooonnredellsalat remilsenallesdeputes!!!

Bé, al lio. Enguany no passarà jeje (esperem), aquest dissabte anam a nes Torrent!, en principi no pareix que siguem tots ains...si vos contas ses comèdis que duen... Idò això, esper que la resta estigueu a punt perque serà prest eee i per favor hem de ser puntuals!

Després d'aquesta excursió ja esperarem a acabar s'estiu per tornar partir, està previst (xerrat) anar a sa Dragonera abans que arribi es fred, en principi devers es darrer cap de setmana de setembre, ho dic perque anigueu cercant excuses bergants!! jejeje ah! i esper que a sa pròxima temporada sortiguem un poc més eee vedeu que n'hem fetes de poques enguany ains...

Au idò aquí teniu es planning per dissabte ;)

Vic

Hora i lloc de partida: a ca nostra a les 5.30 (puntualitat!!) santjoaner i santjoaneres, devers les 5.45 passarem per allà.

Punt de reunió: si al cas perdem o si hem d'esperar a qualque cotxo, esperar n'es fornet d'Inca dels bocatas.

Hora prevista de tornada: devers les 12.30h tornarem a ser als cotxos a Sa Calobra

Dificultat: aquesta és una de ses més "complicades" que hem fet, però que no s'assusti ningú eeeh tot se pot dur.

Previsió meteorològica: si no hi ha un cataclisme tendrem un gran dia dissabte, siejque er verano e lo mejó jajajaja

(picau a la imatge per veure-la ampliada)

Fotos web: (fotos d'internet dels llocs que hem de visitar NO son fotos d'excursions nostres) aqui vos deix una vista de sa davallada a nes Torrent i una ja de s'interior. Esper que vos animeu a venir. jeje

(picau a les imatges per veure-les ampliades)

Llista provisional d'assistents: si qualcú no hi surt i se vol apuntar o si al contrari he de llevar a qualcú basta que m'ho digueu i editaré sa llista o també podeu deixar un comentari.

-Pep i Pepa (guies)

-Víctor

-Teresa

-Marta

-Pere

-Tolo

-Joana

-Andrea

-Guillem

Gràcies per deixar els vostres comentaris, al manco pareix que no se fa sa feina de bades jur jur

Crònica Massanella (2)

Holaa!

buuuuufff que ha passat de temps dençà que anarem a Massanella... vaig tenir problemes greus amb s'ordenador que d'entrada m'impediren fer sa crònica quan tocava i després per truis de sa gent, examens, despedides, fires, patín patán... fins i tot fer-se empresaris per no venir eeeeh! ja no hem tornat a sortir, però bé clarament estic cercant excuses jajaja és a dir que aquest pic, NO sirva de precedente, he d'aceptar es mea culpa. Ara ja basta.

Aquell matí de dissabte del passat mes d'Abril, ens aixecarem amb un bon sol jeje, feia fresqueta però ja es començava a sentir, o mos ho pensavem, s'arribada de s'estiu (ara que ja som a nes juliol vos puc dir que va fer un maig de fred i aigo que tela eee caxondena) varem partir amb 2 cotxades cap a Massanella.

Quan varem arribar a nes Coll de sa Bataia, mirant al cel, varem decidir que podriem aprofitar tan bon dia per pujar a nes cim en vers de fer sa volta, com en principi estava previst i així ho varem fer.

Passam per caixa i per amunt.

Sa primera berenadeta la varem fer a ses columnes que mos pensavem que estaven més aprop i quan varem arribar ja alenavem de valent! és a dir que mos varem posar ses botes de berenar i mos va costar molt tornar a partir jeje, se coneix que esperavem un moment d'aquests de "si Mahoma no va a la montaña..."

I ale, cametes força fins allà dalt. Com sa darrera vegada que hi varem pujar, es camí serpentetja entre arbres i mates, ombres i algunes rossegueres, però en general és bastant senzill d'anar pujant fins que a mida que puja s'altitud, disminueix sa vegetació. A mitja horeta des plà, ja no hi havia lloc on protegir-se des sol que encara brillava de ple. Ja hi havia cares vermelles i camisetes remull, però amb un poc de ganes aconseguirem arribar a nes plà on poguerem descansar un poc i recuperar alè per sa darrera sempenta fins a nes cim. Aquí varem començar un debat sobre quina de ses dues puntes era es cim, resulta que des d'abaix una pareix clarament més alta però llavors resulta ser un altre es cim.

Tot això era es temps que travessavem es plà enfangat i quan sa cosa sa s'enfilava en Sergio i jo varem decidir aplicar sa matemàtica i anarem des punt A a nes punt B pes camí més curt: sa línia recta jejeje. Ses madones i en Pep, seguiren pes camí teòricament més suau.

Sa nostra pujada va ser ben empinada, caminant sempre sobre pedra i sense sabre realment si anavem camí al cim o en arribar a dalt mos trobariem que no haviem encertat. Quan varem aconseguir arribar a dalt de tot, varem veure es motiu de tants de dubtes, resulta que no hi ha es cilindre des punt geodèsic, domés hi queda sa base de ciment, amb lo qual mos era impossible situar es cim des del plà.

Juntament amb dos ninets alemanys que varen cantar una bona estona allà asseguts esperant son pare i sa mare (molta confiança, o irresponsabilitat per part seva) noltros esperavem la resta des grup que les veiem com a formiguetes d'allà dalt. Lo més divertit era remugar i sentir flastomar a na Raquelita jajaja jo supòs que era ràbia de que noltros ja estavem allà assegudets mentre ells s'esclatavem pujant jajaja béeee no seré dolent, s'ha de dir que ells varen seguir es teoric camí correcte ;)

Quan a la fi varen arribar, contemplam sa vista magnífica des punt més alt, visitable per un civil, de Mallorca. Sobretot me va impresionar es Puig Major, tan aprop i tan enfora a la vegada.

Mentre que mos feim ses fotos oportunes mos varem adonar que s'acostaven niguls i decidírem davallar abans que per mala sort s'escampi un mala boira que mos hagués dificultat molt sa davallada. Sa pròxima aturada ja va ser a nes solitari Teix on aprofitarem per decidir on dinar i per fer-mos unes fotos jeje.

Com que era prestet, varem decidir dinar un poc més avall on no fes massa oratge i al menys davall un arbret, així que tira tira, travessam de tornada es plà on ja mos toparem amb molts de turistes alemanys, i qualque caminador de la terra.

Varem caminar fins a tornar entrar dins lo verd i davall un abre a nes costat des camí, decidim dinar. Tanmateix, ara que no s'han de cansar tant, ses dones domés xerren i es temps que fan 2 passes noltros en feiem 8 i no ret, redell salat de famelles!! jummm

Vull ser breu amb sa descripció des dinar, és a dir que amb una paraula basta: BRUTOR! jajajaja no pot ser, caminar i suar 5 hores per després en 15 minuts tudar-ho tot! varem començar com a ninets obedients amb un bocata perhom... hi havia com una espècie de calma que duu sa tormenta... per mi ningú va acabar sols es panet i ja mos varem tirar desanats a ses porqueries!, donettes, galletes, tabletes de xocolate, gominoles, xuxeries, bollycaos... això no és serio, quins porcots, sisi molt de ji ji ja ja però ningú remenava es cul per partir, i venga calories i cafè, herbes i domés falta es puro... redellsalat... empagueïts!!

Aix.

Bé després de tal festín, tornam partir cap a nes cotxos, es cansament ja feia mal de cames, genolls...menos de llengo! deu de xerrera... jeje els homos varem haver d'esperar una bona estona que ses dones i "aquesta sèrie de coses tant importants que s'han de contar" arribessin, menos mal que ho varem fer asseguts a la vora d'un torrentet que traginava un bon raig d'aigo.

Ale idò, vos deman disculpes pes retard, però a vegades un surt de sa perfecció per sentir-se humà per uns instants jajaja ole!
Fins a sa pròximaaaa!!
Vic

massanella

picau a la imatge per accedir a s'album

POSITIUS:
-Pepe, Pepa, Teresa, Sergio i Raquel: casi hauria de posar negatiu a tots per bruts! a nes dinar jajaja però aquesta vegada, es negatiu és domés per jo.

NEGATIUS:
-Víctor: m'he torbat un munté a fer sa crònica... i, com he dit abans, me pos es negatiu per sortir de sa perfecció habitual en jo i conéixer es gust de sa imperfecció jajajaja alee

VOLTA A MASSANELLA

Holaaa!

Que tal estam? esper que fatal jajaja perque vos ho mereixeu tant de viatjar, passetjar, festes per amunt, juergues per avall, al·lots, comedi, un per la Xina, els dos al·lotons grans per sa península... noooo veig que marxau molt bé redellsalat, mentre els pobres mos hem conformat amb esperar tot aquest mes i pico per poder sortir a caminar un poc... jummm, esperem que, com està programat, aquests mesos que vénen, venguin més acompanyats de sortidetes i de sol, per favor de sol solet solot soleret solerim soleram solera i solana!

Bé, com estava previst, i després d'un intent de boicot per part de na Marta jajajaja, sa pròxima excursió serà sa volta a Massanella. Mos estalviarem es mal temps que mos faria si pujam a nes puig (com sempre) i a més no hem de pagar es pas, cagondena de lladregots! És una excursió bastant llarga, ara veurem ses madones xerradores si acabaràn s'alè, fins ara vos ha anat bé perque amb s'excusa de fer excursions no massa llargues i faciletes... eee eee eee heu xerrat a voler! saps quin galiner que duim sempre rossegant no és raro que mai trobem ningú perque mos deven sentir d'allà desà de sa Tramuntana... jummm acabem eee!

Poeso, lo dit, duis moltes porqueries perque ja se coneix que ha començat un pique a veure qui és que duu lo més bo i lo que li fa més mala conciència a na Quelita de menjar-se jajajaja i deixau-vos anar de fibra i pinso d'aquest que duu qualcú redellsalat dolç! s'ha dit.

Apa caminadors, una abraçada i esper trobar-vos a tots (els que no estiguin embarassats jajaja) per compartir aquesta nova ruta de CdM.

Salut!

LaLuz

Dia: dissabte dia 24 de març

Hora i lloc de partida: a ca nostra a les 7.30

Punt de reunió: si al cas perdem o si hem d'esperar a qualque cotxo, esperar n'es fornet d'Inca dels bocatas.

Hora prevista de tornada: devers les 16.30h tornarem a ser als cotxos

Dificultat: aquesta vegada pujam un poc es tò, és una excursió llarga amb una pujadeta final per acabar ses forçes.

Previsió meteorològica: es temps està així de simpàtic, mos ha fet dos dies de pluja... i fred! però encara pareix que demà dissabte se compondrà i tendrem una excursió tranquila en quant a impertinències meteorològiques jeje

(picau a la imatge per veure-la ampliada)

Fotos web: (fotos d'internet dels llocs que hem de visitar NO son fotos d'excursions nostres) aqui vos deix una vista sa canal de s'aigo. Esper que vos animeu a venir. jeje

(picau a les imatges per veure-les ampliades)

Llista provisional d'assistents: si qualcú no hi surt i se vol apuntar o si al contrari he de llevar a qualcú basta que m'ho digueu i editaré sa llista o també podeu deixar un comentari.

-Pep i Pepa (guies)

-Víctor

-Teresa

-Sergio

-Raquel

Gràcies per deixar els vostres comentaris, al manco pareix que no se fa sa feina de bades jur jur

Crònica Es Fumat

Holaa!
a tots menos a na Quelita que ja me remuga...será posible...

Bé, acabem.

Dissabte hi havia excursió dels CdM i com no podia ser d'altra manera, lo primer que varem fer va ser esperar a sa gent jajaja no hi ha manera. Sa primera cotxada va partir davant per arreplegar en Tolo que ja feia una bona estona que esperava a sa carretera. Lewis Hamilton no podia estar massa temps aturat perque sino se refreda sa màquina... Es temps que estàvem allà aturadets ben enmig de sa carretera de Manacor, com qui s'atura a nes mirador de ses barques, mos va adelantar s'altre comitiva, saps que anaven de falaguers! tant, que quan varem arribar a Manacor, en comptes de voltar per sa Ronda de Felanitx cap a Inca, els nostros estimats varen entrar ben de ple a Manacor. Dins es nostro cotxo n'hi havia 4 que esteiem ben estorats, per en Braulio tant és anar cap aquí o cap allà o "a los cuernos de la cabra"... però bé, varem pensar que pentura havien fet tanta via a acabar sa son que havien deixat els bocatas, però no! encara no haviem alenat dençà que entràrem a Manacor i aquells ropits mos parteixen cap a Sa Colònia de St. Pere! sisi con dos c j n s... Bé, ses flastomies anaven i venien als cuatre vents.

I passàrem per Sa Colònia. I passàrem per Son Serra. I passàrem per Can Picafort. I passàrem pes Port d'Alcúdia... uff a la fi, ara a Alcúdia podem acursar fins a nes Port de Po... de Po... de... adéeu a nes cruce des Port de Pollença. Però qui mena a n'aquest cotxo! quin descontrol mare meva... Bé, menos mal que quan finalment varem aconseguir tirar per sa carretera de Formentor, ja no hi havia més opció que arribar a s'excursió o si no s'aturen abans, una mort horrible esclafats pel penyasegat de Formentor. I va ser lo primer ben fet que varen fer aquestes animetes de Déu, aturar-se a on tocava per partir a caminar.

Després dels intents d'excusar-se que si Tom-Tom que si Tam-Tam, començam a caminar.

Tenim un dia gris, fa fresqueta, però pareix que al menys no plourà. Atrevessam es mini-túnel i mos tiram dins sa garriga...si si talment. Això va ser un començament d'excursió d'aquests que fan escola: sálvese quien pueda. Ses ordres eren: allà hem d'arribar! i ale cada cabrit se faci camí. Quan haviem pujat uns 100m en diagonal, vàrem trobar una pareteta de pedra i una senyal de fusta arrabassada, provablement, per sa ventada dels darrers dies, que mos mostrava que haviem pujat per on no tocava, però s'ha de dir que allò no se pot ni anomenar camí, està tant desprotegit i malmenat com els doblers públics.

Després d'unes ziga-zagues arribam a nes peu del Fumat on feim sa berenadeta i unes bones rialles jeje na Quelita va aguantar com una roca ses goles dels Kinders jajaja ole!

En acabar mos tornam posar en marxa muntanya amunt, no hi havia gens de camí i sols per ses fites més o menys sabíem per on anar pujant ja que era bastant senzill i casi miràvem més de xerrar que de ses passes. Allà dalt tornam trobar coses desfetes, es cilindre geodèsic ha perdut un troç...aix i noltros que ho tornam aprofitar per fer-mos fotos.

Per si qualque gendarme veu ses fotos: ja estava romput! tant es cartell com es ciment aquest jeje

Bé, per davallar d'allà dalt, se suposava que haviem d'anar per on haviem pujat, però no. S'ha de dir que hi havia fites eee no se digui que feim animalades! però sa cosa és que mos varem botar un trocet que mos pensavem que haviem de fer i varem arribar a nes pas entre el Fumat i el puig Garballó. Es temps que es grup s'ajuntava vaig anar a fer un poc d'exploració, aquest pic si, sense fites ni res, per veure si se podia anar fins a n'aquest puig que s'acostava més a la mar i... res... gola d'anar-hi, putes sagrades! jeje. En Michael em va acompanyar i al poc mos seguiren en Pere, en Pep i na Pepa, un rere l'altre fins a aconseguir arribar al cim del puig. Sa veritat és que era molt fàcil i sa vista ho paga, no és que sigui d'allò espectacular però hi val la pena. D'allà dalt se veia sa platja de Cala Murta que era fins a on haviem d'arribar i a nen Pere, en Michael i jo ens va guanyar l'instint Calleja i decidirem partir per avall fins a sa platja, mentre que en Pep i na Pepa varen tornar amb la resta del grup per devallar pel caminet.

El nostre descens, hem de dir que a vegades d'enfora pareixia que hauriem de tornar enrera, va ser relativament fàcil, s'única dificultat eren tantes de pedres rossegueres, haviem d'anar alerta però amb un poquet d'esment i ganes varem arribar a sa valla des chaletet i voltant voltant fins al camí. Haviem torbat 45min en davallar i varem esperar gairebé 45 més a que la resta del grup arribàs.

Fotos, rialles i a dinar.

I ses maleïdes pedres que no gosaven botar a la mar més de dues vegades!

Varem seure a una d'aquestes taules de domingueros però com que estavem tots solets no ho pareixíem jajaja. Va ser un dinar la mar d'entretengut, varem riure molt i a na Quelita li va guanyar el dimoni i va menjar Kinder jajaja després de posar una cara d'espant quan va mirar ses Kcal jajaja.

Després ja domés quedava una petita passetjada fins als cotxos passant per una espècie de campament per estiuetjar que feia un aspecte terrible! això si, lo millor era sa barrera "infranqueable" jajaja.

Bé companys CdM, estic molt content d'haver caminat amb voltros una altre vegada i esperem que com a mínim siguem els mateixos a sa pròxima que serà dia 24 d'abril (els guies estan de vacasssioneee, pocavergonyes!)
Fins a sa pròximaaaa!!
Vic






POSITIUS:
-Víctor: Punta de lanza
-Pere: Amb es ca i tot, decidit a aventurar-se per sa muntanya, te salves de sa crema de sa Berlingo per això eee però...jummmm aquest momento Tom-Tom...
-Tolo: Esperando el pobre. Y buen café! que bien.
-Michael: Aventurero! y bajando arremangado, que crack!

-Marta: positivo por los 7 meses y ahí cumpliendo, pero lo mismo... ni tom-tom ni leches!!



NEGATIUS:
-Raquelita: estàs dins es cotxo i no saps ni si vas a sa Lluna...ains, vares cedir al dimoni xocolater, me vens amb comèdia tot d'una en començar s'excursió amb s'esquena i després sa brega des cotxo per tornar...molt malament. ;)

-Pepe: negativo por no traer café, ni hierbas i partícipe del amotinamiento en el coche de vuelta jajaja

-Sergio: mira un motero como te orina jajaja

-Braulio: Lewis queee?

-Pepa: mumareta...confiábamos en ti que serías la luz en una Berlingo descarriada. Y no. Empezamos la excursión sálvese quien pueda y bajamos del Fumat por donde no tocaba...ains doloroso negativo ji ji

Au, a la fi vos deix ses fotos, son molt divertides jeje he rigut molt recordant s'excursió, vos esper a sa pròxima!

Es Fumat

(picau a sa imatge per accedir a s'album)

EL FUMAT

Toc Toc...hi ha qualcú?

ains...bé com ja heu vist he posat una agenda d'ara fins a s'estiu. Quan arriben aquestes dates que tan mos fa un dia de neu com una calor de suar, en principi, mos estimàvem més no posar agenda i preparar ses excursions d'una setmana per s'altra i així mirar d'assegurar-mos al menys tenir bon temps. Vist que d'aquesta manera no hi ha coratge a posar-mos d'acord, he decidit crear aquesta agenda i posar al menys un parell de sortides perque sino...arribarà s'estiu i no haurem sortit ni a nes portal.

Tot se pot adaptar dins d'uns marges, lo que no podem fer és començar a que si això que si allò perque n'hi ha que volen caminar i van passant els dies i no s'arriba a fer res.

Lo que més mos agradaria és que mos vengui bé a tots i que mai no falti ningú i poder riure plegats com sempre. També s'ha de dir que a part de ses excursions que hem senyalat, si se dona un dia que mos faci ganes, tot és dir-ho i amb un segon mirarem d'organitzar una sortideta jeje

Bé, lo dit, esper que vos animeu, els dematins són feixugs, fa fred, vent i en Figasseca mos conta històries rares quan anam a comprar els panets...però fiets, és lo que hi ha si voleu conéixer Mallorca...bé lo d'en Figasseca és evitable, però mos dóna de que xerrar durant es camí jajaja

Apa dons, mos veim els valents dissabte dia 6 i esperem no plogui per favor!! jejeje

Dia: dissabte dia 6 de març

Hora i lloc de partida: a ca nostra a les 7.45...i si, sortirem a les 8, però llamps! procurau estar d'hora!

Punt de reunió: si al cas perdem o si hem d'esperar a qualque cotxo, esperar a sa benzinera de s'entrada de Sa Pobla.

Hora prevista de tornada: devers les 15.00h tornarem a ser als cotxos

Dificultat: serà prest es dematí i vegent es temps que fa que no feim res...jummm però bé, com sempre apta per tots els públics! jeje

Previsió meteorològica: vaja una ventada que duim aquesta setmana...mos convé dur pedres a ses butxaques! de pluja pareix que chino-chano mos salvarem.

(picau a la imatge per veure-la ampliada)

Fotos web: (fotos d'internet dels llocs que hem de visitar NO son fotos d'excursions nostres) aqui vos deix una vista des cap Formentor des del Fumat i una altra de cala Figuera. Esper que vos animeu a venir. jeje




(picau a les imatges per veure-les ampliades)

Llista provisional d'assistents: si qualcú no hi surt i se vol apuntar o si al contrari he de llevar a qualcú basta que m'ho digueu i editaré sa llista o també podeu deixar un comentari.

-Pep i Pepa (guies)

-Víctor

-Braulio

-Marta

-Pere

-Raquel

-Sergio

Gràcies per deixar els vostres comentaris, al manco pareix que no se fa sa feina de bades jur jur

Crònica de sa neu als Tossals

Holaa!
Bon dia a tots, totes i cans! jeje
Dissabte passat vàrem passar un gran dia a sa neu. Tot comença divendres a les 9 des vespre quan me sona es telèfon, era mumareta que havia sentit per sa tele que a Valldemossa havia fet neu, ara vos posaré un esquema des procés cerebral femení:
Neu a Valldemossa=si sa velocitat i direcció des vent es sa correcta afegit a ses baixes temperatures degudes a s'època hivernal i si sa precipitació continúa direcció nord-est un temps igual o superior al necessari per recórrer sa distància mínima als cims de tramuntana, podria ser igual o donar com a resultat l'existència de neu.
Això traduït vol dir: Neu a Valldemossa podria ser be que hi hagi neu per sa muntanya. ji ji ji
Res que mem si me pareixia bé provar d'anar a nes Tossals a trobar neu si no plou i que avisi a sa gent.
A n'aquest punt vaig cometre una errada, jo que anava a una reunió de sa Penya i pensant amb lo tard que era per reunir a sa gent per l'endemà...se me va passar avisar a nen Miquel i na Joana. Me sap molt de greu.
Bé, dissabte dematí mos aixecam ben prestet per preparar bocatas i bé primer de tot vestir-mos que vaja una feinada de posar jerseis i camisetes...cristo de fred!!
Puntuals com un rellotge arriben en Tolo i es genre en Michael, agradable sorpresa :) un poc més tard es germà i sa cunyada, també varen aplaçar els seus plans per poder venir. Bé ja hi som tots...pos NO! cagon dena, qui falta? mmm ai ai aiii jejeje no donarem noms, però a sa foto-family ja ho veureu! Pista: reincidentes jajaja
Dues cotxades plenes i cap a nes Tossals. Es dia parteix bastant despejat pes cor de s'illa però per Tramuntana hi ha una bona ennigulada. Arribant a Sineu ja varem veure que s'eqüació ha donat positiu i sí que trobarem neu. Jo no se com se va viure aquest moment a s'altre cotxo, però a nes nostro, ses famelles varen fer tal esclat de goig que pareixia haguéssin vist la Mare de Déu...nines un poc de control jeje
Es primer pic que varem anar a nes Tossals varem voltar una estoneta per dins Esporles i varem fer una ruta turística alternativa pels pobles de veinat...però aquesta vegada un 10, hi varem arribar tot d'una. Ja mos haviem ficat de ple dins sa negror dels niguls i començava a fer aigoneu es temps que arribam a nes pàrking que ja esteia ben ple de cotxos. Molt de fred en partir i una petita nevada que ja mos treu ses primeres rialles jeje
Es torrent duia bastanta d'aigo, recordava a nes torrent de Biniaraix amb es caminet empedrat a davora. Mentre pujam, recordam sa ploguda que mos va fer aquella primera excursió dels CaminetsDeMallorca a principis de sa tardor del 2008. Quan varem arribar a nes refugi ja haviem topat de ple amb sa neu, primeres bolles que volen i primeres acrivillades de fotos jeje. No hi havia gaire gent i pràcticament no se coneixia que hagués passat ningú. Varem berenar i tot d'una cap a sa muntanya que sino mos enredam.
Es camí de pujada fins a nes pla va ser un viatge pels sentits. Paisatge blanc pur, tacat d'arbres que sostenien el pes de sa neu, un caminet de petjades discretes, un silenci hivernal. De tant en tant el sol mos recordava que esteiem a sa mateixa illa que ven calor i platja. Ses màquines de fotografiar varen patir el nostre entusiasme per aquest dissabte tan sobtadament especial. Evidentment es temps normal per arribar a nes pla va aumentar moltíssim i tampoc sa intenció era fer camí sino disfrutar de sa neu.
Ja a dalt varem decidir fer un ninot de neu i varem començar com qualsevol altre gent acaramullant neu i clar això li dona un aspecte cònic gens atractiu, haviem de fer un com els de sa tele: 3 bolles grossa, mitjana i petita i ben enramellat. Sa veritat es que no m'esperava mai que funcionas però així va ser. Vaig començar amb una bolleta petita i rodant rodant va créixer moltíssim. Ja tenc sa base jejeje i amb un poc més de feineta a l'instant vaig tenir es meu homo de neu montat, al temps que els altres acabàven s'altre. A nes final fotassa amb els dos acompanyants blanquets i estampa per recordar un gran dia.
Sa davallada va ser molt més ràpida i també un poc trista ja que tot esteia molt més brut i potetjat que quan haviem pujat i a més sa neu ja anava deixant pas a sa roca que tots coneixem. Una altra vegada a nes refugi varem dinar i xocolate calent de postre jeje jummm n'hi havia un parell d'embarassades eee redell de capritxos jejeje
Quan quedava poc per arribar una altra vegada als cotxos encara varem rebre una petita nevada que tancava es dia com l'haviem començat.

Desde que va acabar s'estiu és sa segona sortida que feim, de ses vegades que ho varem provar ja n'he perdut es compte. Mem si aconsseguim posar motor a n'això que sa mula ja no tira jejeje
Fins a sa pròximaaaa!!
Vic





POSITIUS:
-Víctor: Saps quin homo de neu que vaig fer!! :)
-Pepa: impulsora de s'excursió
-Teresa: A pesar de tenir una feinada de colzes va poder venir.
-Sergio: aguantando pese al pésimo estado jajaja
-Raquel: Si contam es show de sa tornada...estaries als negatius, però a sa muntanya va complir.
-Pepe: Cumpliendo.
-Tolo: Ains pobre cámara, pero se defendió con la era digital.
-Michael: Agradable sorpresa, esperemos que no sea la última.



NEGATIUS:
-Marta i Pere: tarrrdd! jajaja però ja a s'excursió molt bé eee sobretot na Marta que duu 2 motxilles ji ji


Aleee aquí teniu ses fotos de na Pepa! disfrutau-les :)

(clicau a sa imatge per accedir a s'album)

excursio de sa neu als Tossals