Joe, darrerament estic molt perro eeeh! crec que m'he guanyat un altre negatiu jajaja
Bé, resulta que el passat repassat divendres 23 de juliol els CdM varem anar a fer es Torrent de Pareis, yujuu! Sí, a la fi no hi va haver cap intent de boicot, no mir a ningú jejeje, i varem poder repetir aquesta cita anual a aquest preciós paratge natural de l'illa.
De bon dematí, que encara era vespre jeje, mos varem aixecar per preparar bocatas i fer fugir sa son, més tard els guies per una banda i noltros per s'altre ja partiem, amb retard, cap a Tramuntana.
Na Teresa i jo varem passar per Sant Joan a arreplegar 2 nouvinguts, en Guillem i n'Andrea, i un retorno jeje na Joana, molt contents de veurer-vos a tots amb noltros! Ja amb es grup al complet, tots fins a nes Coll de sa Bataia on haviem quedat amb en Pep i na Pepa que venien a pas de tercera edat ejem ejem
Quan varem arribar a nes pàrking des restaurant on començam a caminar, ja estava ple de cotxos i ja es veia moviment de gent preparada per començar a devallar però noltros encara haviem de davallar fins a Sa Calobra i tornar pujar, menos mal que allà baix varem trobar els 2 darrers llocs que quedaven per deixar els cotxos jeje i ale, per amunt s'ha dit.
Quan mos tornam trobar amb la resta des grup que haviem deixat a dalt hi havia com un esbart d'al·lots d'escoleta que endoiaven per allà davora, resulta que eren uns catalans que volien fer es torrent seguint sa descripció d'un folleto... i sols no havien fet sa primera passa i ja no sabien cap on partir...ai Déu meu... Resulta que sa guia mos va demanar mem si podien davallar amb noltros...i que hem de dir?! però entre que en Pep va acabar de deixar es cotxo i posar-mos a punt, aquests canaris ja havien près es vol. Idò mira que bé jeje.
Sa davallada fins a nes torrent va ser molt tranquila, silenci dematiner, sol d'auba, rialles, fotos...pareixia que tot començava a agafar aquest color d'aventura estiuenca i única com és es Torrent de Pareis, però... quan mos acostavem a nes llit des torrent se va començar a sentir una remor impertinent, extranya. Resulta que els ninets s'havien posat a berenar tot just en acabar de devallar i s'escandol de pati d'escola era estrident com a poc. Justament varen acabar tot just quan noltros varem passar i ale tots, com si d'un grup de Boyscouts es tractàs, darrera noltros. Jo era es segon dels darrers, és a dir que les tenia ben darrera les orelles...hem volia morir.
Quan varem arribar a s'Entreforc, noltros mos varem seure a berenar i a gaudir del lloc i del piular dels aucells resonant entre les parets verticals, idò no! ses males bèsties, desconcertats perque ja no mos podien seguir, varen decidir treure cereals i lleteta i posar-se a berenar una altra vegada...quina creu!, quin trui!, quin renou!, quins dois!
Jo flastomava a les totes fins que vaig decidir flastomar en silènci per no assustar als nous companys. Vista en terra i conversació al subconcient.
De sobte vaig notar que en mig de s'escandol que tenien montat els ninets hi havia unes altres veus, vaig aixecar la mirada i, efectivament, havia arribat un altre grup de gent més madura ¿¿¿madura??? mira per on que entre ells mos surt un Superman amb capa d'estelada.
En aquest moment vaig canviar les flastomies per pregs a Déu totpoderós estimat per favor ¡un poc de pau!
Varem partir casi tots fins a sa sortida de sa Fosca, com sempre un lloc increible i impresionant i, llevat de que mos varem topar un petit moment amb en Superman Estelat, va ser especial com sempre.
Quan varem tornar a s'Entreforc on en Pep mos esperava amb ses motxilles, no ho podia creure...SILENCI!! hi havia silenci! Les meves pregàries s'havien complit i ja no hi havia es remat de lloques, yujuu! Hem pensava trobar-los tots embossats a nes primer bot, però no, sa veritat és que no m'esperava que ho duguessin tant bé però casi no les varem tornar trobar fins a Sa Calobra (se coneix que també va intervenir sa divinitat a les seves cametes) jeje
Idò molt bé, mos colcam ses motxilles i a caminar.
De sobte es dia s'havia compost, el camí tornava a ser solitari, els aucells tornaven a deixar-se sentir damunt noltros, es sentien les botes a les pedres, es sentien els "clicks" de ses fotos, davant i darrera domés hi havia naturalesa immensa i pau.
Tots varem anar passant fita a fita pel recorregut i mirant de recordar els llocs, llevat d'en Guillem que pareixia que hi passava cada dia jeje sempre el veiem allà, uns 50m enfora que seia pacient esperant que els humans jajaja superassim els bots i passatges. Sa veritat un crack, se li veia disfrutar!
N'Andrea també anava molt falaguera se coneixia que ja ha tastat sa muntanya jeje i per ser sa primera vegada que va anar a nes Torrent, ho feia molt bé. Na Teresa meva també va ser molt valenta i s'amollava per tot on tocava i sino, cul enterra i a arrossegades jaja com mumare, quines dues!
Quan ja començam a sentir es cansament i es sol ja fa estona que mos acompanya, arribam a sa cova on feim sa segona aturada per beure un poc, descansar ses cames i refrescar-mos amb s'airet que passa. Aquí va ser sa primera vegada que mos varem trobar amb els escolars i ja no feien tant de trui jeje se veu que sa força de xerrar l'havien passat a ses cames jeje.
Ja domés mos quedava una darrera estiradeta i fins a Sa Calobra. Aquesta zona crec que és sa més estreta des recorregut i personalment m'agrada molt ja que es veu sa marca deixada per s'aigo a s'època de pluja quan el torrent tragina més cabdal. Impresiona pensar com deu ser tot allò anegat i el fluxe d'aigo passar pels bots i racons per on ara noltros caminam.
Quan ja començavem a sentir s'olor de la mar mos començam a topar amb els típics turistes que s'aventuren en direcció contraria, amb vestimenda "playera" xuquins i banyador ¡ole! que van de mudats, se coneix que quan veuen gent que surt de darrera les pedres amb botes de muntanya i altres se'ls desperta una passió pel risc i lo desconegut irressistible i aquí les tenim que fins i tot n'hi havia que se tiren en mig del pas i no deixen passar jeje ai que son d'aguts...
Ja a la platja, n'hi havia 4 de disposats a nedar, na Pepa i en Pep varen partir cap als cotxos i varem quedar... -a nes primer bar que trobeu-
En Guillem i na Teresa així mateix se varen arribar a banyar els peus, com sempre hi havia massa gent i a més per arribar a la mar havien de travessar un "riu" d'aigo filtrada i ja no feia tanta nedera jeje. N'Andrea i na Joana varen quedar a passar un parell d'hores i més tard casi les se'n duu la mar! ai ai jeje
Bé, domés me queda dir que els que mos havien d'esperar a nes primer bar... els varem trobar passat es tercer!! assegudets a un banc que ni tan sols formava part de cap bar... molt malament! venga cercar noltros...
Bé, això va ser tot, domés mos faltava sa tornada que, com sempre, va ser feixuga però esperava un fantàstic dinar de paella a ca en Guillem i sa dona i bona companyia!
Salut i esper veurer-vos a tots a sa pròxima que, si tot va bé, mos animam i mos sabem arreglar, serà per finals de setembre a sa Dragonera!
Vic
POSITIUS:
-Teresa: Molt bé per ser sa primera vegada que fas es Torrent però hem de millorar s'estat físic eee jeje aii aquesta tremolor de cames ji ji
-Andrea: Joe com botava de pedra en pedra aquesta nina! molt bé ;)
-Guillem: Te pos es positiu perque, a pesar de que sempre anaves escapat, mereixedor de negatiu jajaja, sa paella va ser boníssima, un crack com a anfitrió com sempre! esper que t'animis a tornar amb noltros.
NEGATIUS:
-Víctor: una altra vegada he estat molt perro per fer sa crònica i perque vegeu que compartesc el pes dels negatius jeje (no m'en tornaré posar d'altre!!) ji ji
-Pepa i Pep: en el primer bar podemos seguir esperando... brrrr y encima no aceptar responsabilidades!! jeje ale ale
Joana: aix Joaneta, me sap molt de greu però... tota s'excursió acabada físicament i fins a 2 dies després jajaja me va fer moltes rialles, et voldria animar amb un positiu però és que de ses primeres vegades a ara...jumm t'has de posar ses piles i venir més ji ji ànim!
