Crònica Es Fumat

Holaa!
a tots menos a na Quelita que ja me remuga...será posible...

Bé, acabem.

Dissabte hi havia excursió dels CdM i com no podia ser d'altra manera, lo primer que varem fer va ser esperar a sa gent jajaja no hi ha manera. Sa primera cotxada va partir davant per arreplegar en Tolo que ja feia una bona estona que esperava a sa carretera. Lewis Hamilton no podia estar massa temps aturat perque sino se refreda sa màquina... Es temps que estàvem allà aturadets ben enmig de sa carretera de Manacor, com qui s'atura a nes mirador de ses barques, mos va adelantar s'altre comitiva, saps que anaven de falaguers! tant, que quan varem arribar a Manacor, en comptes de voltar per sa Ronda de Felanitx cap a Inca, els nostros estimats varen entrar ben de ple a Manacor. Dins es nostro cotxo n'hi havia 4 que esteiem ben estorats, per en Braulio tant és anar cap aquí o cap allà o "a los cuernos de la cabra"... però bé, varem pensar que pentura havien fet tanta via a acabar sa son que havien deixat els bocatas, però no! encara no haviem alenat dençà que entràrem a Manacor i aquells ropits mos parteixen cap a Sa Colònia de St. Pere! sisi con dos c j n s... Bé, ses flastomies anaven i venien als cuatre vents.

I passàrem per Sa Colònia. I passàrem per Son Serra. I passàrem per Can Picafort. I passàrem pes Port d'Alcúdia... uff a la fi, ara a Alcúdia podem acursar fins a nes Port de Po... de Po... de... adéeu a nes cruce des Port de Pollença. Però qui mena a n'aquest cotxo! quin descontrol mare meva... Bé, menos mal que quan finalment varem aconseguir tirar per sa carretera de Formentor, ja no hi havia més opció que arribar a s'excursió o si no s'aturen abans, una mort horrible esclafats pel penyasegat de Formentor. I va ser lo primer ben fet que varen fer aquestes animetes de Déu, aturar-se a on tocava per partir a caminar.

Després dels intents d'excusar-se que si Tom-Tom que si Tam-Tam, començam a caminar.

Tenim un dia gris, fa fresqueta, però pareix que al menys no plourà. Atrevessam es mini-túnel i mos tiram dins sa garriga...si si talment. Això va ser un començament d'excursió d'aquests que fan escola: sálvese quien pueda. Ses ordres eren: allà hem d'arribar! i ale cada cabrit se faci camí. Quan haviem pujat uns 100m en diagonal, vàrem trobar una pareteta de pedra i una senyal de fusta arrabassada, provablement, per sa ventada dels darrers dies, que mos mostrava que haviem pujat per on no tocava, però s'ha de dir que allò no se pot ni anomenar camí, està tant desprotegit i malmenat com els doblers públics.

Després d'unes ziga-zagues arribam a nes peu del Fumat on feim sa berenadeta i unes bones rialles jeje na Quelita va aguantar com una roca ses goles dels Kinders jajaja ole!

En acabar mos tornam posar en marxa muntanya amunt, no hi havia gens de camí i sols per ses fites més o menys sabíem per on anar pujant ja que era bastant senzill i casi miràvem més de xerrar que de ses passes. Allà dalt tornam trobar coses desfetes, es cilindre geodèsic ha perdut un troç...aix i noltros que ho tornam aprofitar per fer-mos fotos.

Per si qualque gendarme veu ses fotos: ja estava romput! tant es cartell com es ciment aquest jeje

Bé, per davallar d'allà dalt, se suposava que haviem d'anar per on haviem pujat, però no. S'ha de dir que hi havia fites eee no se digui que feim animalades! però sa cosa és que mos varem botar un trocet que mos pensavem que haviem de fer i varem arribar a nes pas entre el Fumat i el puig Garballó. Es temps que es grup s'ajuntava vaig anar a fer un poc d'exploració, aquest pic si, sense fites ni res, per veure si se podia anar fins a n'aquest puig que s'acostava més a la mar i... res... gola d'anar-hi, putes sagrades! jeje. En Michael em va acompanyar i al poc mos seguiren en Pere, en Pep i na Pepa, un rere l'altre fins a aconseguir arribar al cim del puig. Sa veritat és que era molt fàcil i sa vista ho paga, no és que sigui d'allò espectacular però hi val la pena. D'allà dalt se veia sa platja de Cala Murta que era fins a on haviem d'arribar i a nen Pere, en Michael i jo ens va guanyar l'instint Calleja i decidirem partir per avall fins a sa platja, mentre que en Pep i na Pepa varen tornar amb la resta del grup per devallar pel caminet.

El nostre descens, hem de dir que a vegades d'enfora pareixia que hauriem de tornar enrera, va ser relativament fàcil, s'única dificultat eren tantes de pedres rossegueres, haviem d'anar alerta però amb un poquet d'esment i ganes varem arribar a sa valla des chaletet i voltant voltant fins al camí. Haviem torbat 45min en davallar i varem esperar gairebé 45 més a que la resta del grup arribàs.

Fotos, rialles i a dinar.

I ses maleïdes pedres que no gosaven botar a la mar més de dues vegades!

Varem seure a una d'aquestes taules de domingueros però com que estavem tots solets no ho pareixíem jajaja. Va ser un dinar la mar d'entretengut, varem riure molt i a na Quelita li va guanyar el dimoni i va menjar Kinder jajaja després de posar una cara d'espant quan va mirar ses Kcal jajaja.

Després ja domés quedava una petita passetjada fins als cotxos passant per una espècie de campament per estiuetjar que feia un aspecte terrible! això si, lo millor era sa barrera "infranqueable" jajaja.

Bé companys CdM, estic molt content d'haver caminat amb voltros una altre vegada i esperem que com a mínim siguem els mateixos a sa pròxima que serà dia 24 d'abril (els guies estan de vacasssioneee, pocavergonyes!)
Fins a sa pròximaaaa!!
Vic






POSITIUS:
-Víctor: Punta de lanza
-Pere: Amb es ca i tot, decidit a aventurar-se per sa muntanya, te salves de sa crema de sa Berlingo per això eee però...jummmm aquest momento Tom-Tom...
-Tolo: Esperando el pobre. Y buen café! que bien.
-Michael: Aventurero! y bajando arremangado, que crack!

-Marta: positivo por los 7 meses y ahí cumpliendo, pero lo mismo... ni tom-tom ni leches!!



NEGATIUS:
-Raquelita: estàs dins es cotxo i no saps ni si vas a sa Lluna...ains, vares cedir al dimoni xocolater, me vens amb comèdia tot d'una en començar s'excursió amb s'esquena i després sa brega des cotxo per tornar...molt malament. ;)

-Pepe: negativo por no traer café, ni hierbas i partícipe del amotinamiento en el coche de vuelta jajaja

-Sergio: mira un motero como te orina jajaja

-Braulio: Lewis queee?

-Pepa: mumareta...confiábamos en ti que serías la luz en una Berlingo descarriada. Y no. Empezamos la excursión sálvese quien pueda y bajamos del Fumat por donde no tocaba...ains doloroso negativo ji ji

Au, a la fi vos deix ses fotos, son molt divertides jeje he rigut molt recordant s'excursió, vos esper a sa pròxima!

Es Fumat

(picau a sa imatge per accedir a s'album)