Bon dia a tots, totes i cans! jeje
Dissabte passat vàrem passar un gran dia a sa neu. Tot comença divendres a les 9 des vespre quan me sona es telèfon, era mumareta que havia sentit per sa tele que a Valldemossa havia fet neu, ara vos posaré un esquema des procés cerebral femení:
Neu a Valldemossa=si sa velocitat i direcció des vent es sa correcta afegit a ses baixes temperatures degudes a s'època hivernal i si sa precipitació continúa direcció nord-est un temps igual o superior al necessari per recórrer sa distància mínima als cims de tramuntana, podria ser igual o donar com a resultat l'existència de neu.
Això traduït vol dir: Neu a Valldemossa podria ser be que hi hagi neu per sa muntanya. ji ji ji
Res que mem si me pareixia bé provar d'anar a nes Tossals a trobar neu si no plou i que avisi a sa gent.
A n'aquest punt vaig cometre una errada, jo que anava a una reunió de sa Penya i pensant amb lo tard que era per reunir a sa gent per l'endemà...se me va passar avisar a nen Miquel i na Joana. Me sap molt de greu.
Bé, dissabte dematí mos aixecam ben prestet per preparar bocatas i bé primer de tot vestir-mos que vaja una feinada de posar jerseis i camisetes...cristo de fred!!
Puntuals com un rellotge arriben en Tolo i es genre en Michael, agradable sorpresa :) un poc més tard es germà i sa cunyada, també varen aplaçar els seus plans per poder venir. Bé ja hi som tots...pos NO! cagon dena, qui falta? mmm ai ai aiii jejeje no donarem noms, però a sa foto-family ja ho veureu! Pista: reincidentes jajaja
Dues cotxades plenes i cap a nes Tossals. Es dia parteix bastant despejat pes cor de s'illa però per Tramuntana hi ha una bona ennigulada. Arribant a Sineu ja varem veure que s'eqüació ha donat positiu i sí que trobarem neu. Jo no se com se va viure aquest moment a s'altre cotxo, però a nes nostro, ses famelles varen fer tal esclat de goig que pareixia haguéssin vist la Mare de Déu...nines un poc de control jeje
Es primer pic que varem anar a nes Tossals varem voltar una estoneta per dins Esporles i varem fer una ruta turística alternativa pels pobles de veinat...però aquesta vegada un 10, hi varem arribar tot d'una. Ja mos haviem ficat de ple dins sa negror dels niguls i començava a fer aigoneu es temps que arribam a nes pàrking que ja esteia ben ple de cotxos. Molt de fred en partir i una petita nevada que ja mos treu ses primeres rialles jeje
Es torrent duia bastanta d'aigo, recordava a nes torrent de Biniaraix amb es caminet empedrat a davora. Mentre pujam, recordam sa ploguda que mos va fer aquella primera excursió dels CaminetsDeMallorca a principis de sa tardor del 2008. Quan varem arribar a nes refugi ja haviem topat de ple amb sa neu, primeres bolles que volen i primeres acrivillades de fotos jeje. No hi havia gaire gent i pràcticament no se coneixia que hagués passat ningú. Varem berenar i tot d'una cap a sa muntanya que sino mos enredam.
Es camí de pujada fins a nes pla va ser un viatge pels sentits. Paisatge blanc pur, tacat d'arbres que sostenien el pes de sa neu, un caminet de petjades discretes, un silenci hivernal. De tant en tant el sol mos recordava que esteiem a sa mateixa illa que ven calor i platja. Ses màquines de fotografiar varen patir el nostre entusiasme per aquest dissabte tan sobtadament especial. Evidentment es temps normal per arribar a nes pla va aumentar moltíssim i tampoc sa intenció era fer camí sino disfrutar de sa neu.
Ja a dalt varem decidir fer un ninot de neu i varem començar com qualsevol altre gent acaramullant neu i clar això li dona un aspecte cònic gens atractiu, haviem de fer un com els de sa tele: 3 bolles grossa, mitjana i petita i ben enramellat. Sa veritat es que no m'esperava mai que funcionas però així va ser. Vaig començar amb una bolleta petita i rodant rodant va créixer moltíssim. Ja tenc sa base jejeje i amb un poc més de feineta a l'instant vaig tenir es meu homo de neu montat, al temps que els altres acabàven s'altre. A nes final fotassa amb els dos acompanyants blanquets i estampa per recordar un gran dia.
Sa davallada va ser molt més ràpida i també un poc trista ja que tot esteia molt més brut i potetjat que quan haviem pujat i a més sa neu ja anava deixant pas a sa roca que tots coneixem. Una altra vegada a nes refugi varem dinar i xocolate calent de postre jeje jummm n'hi havia un parell d'embarassades eee redell de capritxos jejeje
Quan quedava poc per arribar una altra vegada als cotxos encara varem rebre una petita nevada que tancava es dia com l'haviem començat.
Desde que va acabar s'estiu és sa segona sortida que feim, de ses vegades que ho varem provar ja n'he perdut es compte. Mem si aconsseguim posar motor a n'això que sa mula ja no tira jejeje
Fins a sa pròximaaaa!!
Vic
POSITIUS:
-Víctor: Saps quin homo de neu que vaig fer!! :)
-Pepa: impulsora de s'excursió
-Teresa: A pesar de tenir una feinada de colzes va poder venir.
-Sergio: aguantando pese al pésimo estado jajaja
-Raquel: Si contam es show de sa tornada...estaries als negatius, però a sa muntanya va complir.
-Pepe: Cumpliendo.
-Tolo: Ains pobre cámara, pero se defendió con la era digital.
-Michael: Agradable sorpresa, esperemos que no sea la última.
NEGATIUS:
-Marta i Pere: tarrrdd! jajaja però ja a s'excursió molt bé eee sobretot na Marta que duu 2 motxilles ji ji
Aleee aquí teniu ses fotos de na Pepa! disfrutau-les :)
