Holaa!
buuuuufff que ha passat de temps dençà que anarem a Massanella... vaig tenir problemes greus amb s'ordenador que d'entrada m'impediren fer sa crònica quan tocava i després per truis de sa gent, examens, despedides, fires, patín patán... fins i tot fer-se empresaris per no venir eeeeh! ja no hem tornat a sortir, però bé clarament estic cercant excuses jajaja és a dir que aquest pic, NO sirva de precedente, he d'aceptar es mea culpa. Ara ja basta.
Aquell matí de dissabte del passat mes d'Abril, ens aixecarem amb un bon sol jeje, feia fresqueta però ja es començava a sentir, o mos ho pensavem, s'arribada de s'estiu (ara que ja som a nes juliol vos puc dir que va fer un maig de fred i aigo que tela eee caxondena) varem partir amb 2 cotxades cap a Massanella.
Quan varem arribar a nes Coll de sa Bataia, mirant al cel, varem decidir que podriem aprofitar tan bon dia per pujar a nes cim en vers de fer sa volta, com en principi estava previst i així ho varem fer.
Passam per caixa i per amunt.
Sa primera berenadeta la varem fer a ses columnes que mos pensavem que estaven més aprop i quan varem arribar ja alenavem de valent! és a dir que mos varem posar ses botes de berenar i mos va costar molt tornar a partir jeje, se coneix que esperavem un moment d'aquests de "si Mahoma no va a la montaña..."
I ale, cametes força fins allà dalt. Com sa darrera vegada que hi varem pujar, es camí serpentetja entre arbres i mates, ombres i algunes rossegueres, però en general és bastant senzill d'anar pujant fins que a mida que puja s'altitud, disminueix sa vegetació. A mitja horeta des plà, ja no hi havia lloc on protegir-se des sol que encara brillava de ple. Ja hi havia cares vermelles i camisetes remull, però amb un poc de ganes aconseguirem arribar a nes plà on poguerem descansar un poc i recuperar alè per sa darrera sempenta fins a nes cim. Aquí varem començar un debat sobre quina de ses dues puntes era es cim, resulta que des d'abaix una pareix clarament més alta però llavors resulta ser un altre es cim.
Tot això era es temps que travessavem es plà enfangat i quan sa cosa sa s'enfilava en Sergio i jo varem decidir aplicar sa matemàtica i anarem des punt A a nes punt B pes camí més curt: sa línia recta jejeje. Ses madones i en Pep, seguiren pes camí teòricament més suau.
Sa nostra pujada va ser ben empinada, caminant sempre sobre pedra i sense sabre realment si anavem camí al cim o en arribar a dalt mos trobariem que no haviem encertat. Quan varem aconseguir arribar a dalt de tot, varem veure es motiu de tants de dubtes, resulta que no hi ha es cilindre des punt geodèsic, domés hi queda sa base de ciment, amb lo qual mos era impossible situar es cim des del plà.
Juntament amb dos ninets alemanys que varen cantar una bona estona allà asseguts esperant son pare i sa mare (molta confiança, o irresponsabilitat per part seva) noltros esperavem la resta des grup que les veiem com a formiguetes d'allà dalt. Lo més divertit era remugar i sentir flastomar a na Raquelita jajaja jo supòs que era ràbia de que noltros ja estavem allà assegudets mentre ells s'esclatavem pujant jajaja béeee no seré dolent, s'ha de dir que ells varen seguir es teoric camí correcte ;)
Quan a la fi varen arribar, contemplam sa vista magnífica des punt més alt, visitable per un civil, de Mallorca. Sobretot me va impresionar es Puig Major, tan aprop i tan enfora a la vegada.
Mentre que mos feim ses fotos oportunes mos varem adonar que s'acostaven niguls i decidírem davallar abans que per mala sort s'escampi un mala boira que mos hagués dificultat molt sa davallada. Sa pròxima aturada ja va ser a nes solitari Teix on aprofitarem per decidir on dinar i per fer-mos unes fotos jeje.
Com que era prestet, varem decidir dinar un poc més avall on no fes massa oratge i al menys davall un arbret, així que tira tira, travessam de tornada es plà on ja mos toparem amb molts de turistes alemanys, i qualque caminador de la terra.
Varem caminar fins a tornar entrar dins lo verd i davall un abre a nes costat des camí, decidim dinar. Tanmateix, ara que no s'han de cansar tant, ses dones domés xerren i es temps que fan 2 passes noltros en feiem 8 i no ret, redell salat de famelles!! jummm
Vull ser breu amb sa descripció des dinar, és a dir que amb una paraula basta: BRUTOR! jajajaja no pot ser, caminar i suar 5 hores per després en 15 minuts tudar-ho tot! varem començar com a ninets obedients amb un bocata perhom... hi havia com una espècie de calma que duu sa tormenta... per mi ningú va acabar sols es panet i ja mos varem tirar desanats a ses porqueries!, donettes, galletes, tabletes de xocolate, gominoles, xuxeries, bollycaos... això no és serio, quins porcots, sisi molt de ji ji ja ja però ningú remenava es cul per partir, i venga calories i cafè, herbes i domés falta es puro... redellsalat... empagueïts!!
Aix.
Bé després de tal festín, tornam partir cap a nes cotxos, es cansament ja feia mal de cames, genolls...menos de llengo! deu de xerrera... jeje els homos varem haver d'esperar una bona estona que ses dones i "aquesta sèrie de coses tant importants que s'han de contar" arribessin, menos mal que ho varem fer asseguts a la vora d'un torrentet que traginava un bon raig d'aigo.
Ale idò, vos deman disculpes pes retard, però a vegades un surt de sa perfecció per sentir-se humà per uns instants jajaja ole!
Fins a sa pròximaaaa!!
Vic
picau a la imatge per accedir a s'album
POSITIUS:-Pepe, Pepa, Teresa, Sergio i Raquel: casi hauria de posar negatiu a tots per bruts! a nes dinar jajaja però aquesta vegada, es negatiu és domés per jo.
NEGATIUS:-Víctor: m'he torbat un munté a fer sa crònica... i, com he dit abans, me pos es negatiu per sortir de sa perfecció habitual en jo i conéixer es gust de sa imperfecció jajajaja alee
