Holaa!
Bon dia a tots! bé, per que vegeu que faig feineta, dissabte passat no haviem davallat de sa barqueta que ja demanava ses fotos per poder fer sa crònica tot d'una, però fins una setmana després no les vaig tenir totes és a dir que ara ja puc acabar jeje
Idò sí!, dissabte 25 mos ho varem passar molt bé els pocs CdM que varem partir. Es dematí s'aixecava gris, durant sa setmana havia fet uns bons arruixats que mos tenien un poc preocupats sobretot perque s'excursió que teniem en marxa implicava un desplaçament en barqueta jeje però ses previsions, en teoria, mos donaven bon dia i millorant com més envant. I talment va ser.
Quan varem arribar al cul del...vull dir a Sant Elm encara el sol no guaitava entre nigul i nigul, un airet freeesc mos arrufava ses espatles i mos haguerem de posar sa poca roba que haviem duit per si al cas feia fred. I en feia.
Mos varem juntar amb es grapat de gent que esperava "La Margarita" que va comparéixer puntual. Sa travesia va estar un poc moguda hi havia una forta corrent que venia de tramuntana i qualque onada esquitxava es personal d'abord, però bé, no varem patir per sa nostra integritat jeje. 15 minutets més tard de sobte la mar es calmava i el vent es va aturar, ja arribavem a sa petita illa de Dragonera.
Botam d'es llaüt al petit mollet i començam s'aventura. Hem decidit que, com que mos pareix que tothom partirà cap a na Pòpia, noltros arribarem fins a nes far de Tramuntana i ja més aprop de migdia pujarem fins a l'antic far. Au idò.
El dia poc a poc va mostrant un dematí de tardor, fred i calor, el sol comença a tenyir d'or el camí i les fulles dels pins son d'un verd lluent. Sa roca mos protegeix del vent de nord mentre veim com la mar intenta escalar les penyes de la Tramuntana mallorquina, de vegades, fins i tot sentim els cops de la mar que es dibuixa en una columna escuma blanca a la roca.
També van guaitant poc a poc entre els forats de les parets de pedra seca i al mateix ritme que el sol, les petites sargantanes.
Quan ja mos haviem allunyat lo suficient del renou dels ninets que partiren cap al vell far i a un lloc on s'airet mos deixava disfrutar de vistes i paraules, ens varem aturar a fer sa berenadeta. Hi havia panades, bocatas i galletes de mel i un grapadet d'animalets que ja saben ben bé que davall un caminador sempre hi cau més d'una mica jeje, ens varem divertir vegent com corrien entre branquetes i pedres per pispar alguna cosa per berenar.
Un poc després de tornar al camí, trobam una fita que marcava el pas del meridià de París, interessant sorpresa.
A mitjan dematí arribam al far de Tramuntana on el vent, a pesar de que es dia havia anat millorant bastant, es deixava sentir amb més força i, després de les pertinents fotografies inclòs els experiments amb les panoràmiques jaja varem tornar partir cap al punt de partida, el moll, per no refredar de demés.
Sa idea era pujar fins al far de na Pòpia a dinar i a les 15h tornar a ser a nes Lladó per tornar enbarcar cap a Mallorca.
Quan varem començar a caminar el camí de pujada al far, el sol ja mos gratava de bon de veres ses esquenes, la mar havia tornat en calma casi completament i es podia veure sa barqueta fent es trajecte d'aquí a allà seguit seguit. Es camí mos recordava molt a sa pujada al nostre puig de Sant Salvador llevat de que a cada passa haviem d'anar amb esment de no potetjar qualque sargantana que mos passaven casi casi per davall els peus.
Quan ja mos pareixia que feiem ses darreres "eses" abans d'arribar al cim, varem començar a sentir es renou impertinent dels al·lots, això era una clara senyal de que aviat seriem al far. I així va ser que tot d'una mos varem creuar amb els Boyscouts que ja tornaven cap a nes moll. Jo, personalment, vaig estar orgullós de sa nostra tàctica de partir primer al far de Tramuntana, me sentia com un gran jugador d'escacs, havia aconsseguit un "jaque mate" espectacular davant el renou, el descontrol i tot lo que duu tenir un esbart com aquell de domingueros i infants...ai lo que hem de patir ses mares!
Bé, idò així va ser com quan varem arribar al far just just hi havia un grup petit de joves i uns estrangers però es podia disfrutar del so del vent, la mar, els corbs marins... es podia compartir el cansament amb la natura, es podia explorar amb la mirada cada racó fins a cansar-te. Després de les fotos de familia (mai més ben dit) varem cercar un bon lloc on dinar. No haviem tret els bocatas que ja teniem un manat de sargantanes que mos guaitaven de davall una mata i poc a poc, ses més atrevides, s'acostaven un poc més i més i llavors també ses més porugues i a l'instant en teniem fins i tot per damunt que feien com de lloro de pirata jeje
Uep! que si badam un poc mos fugirà "La Margatita"! jeje mos quedava 1h i quart per les 3 de s'horabaixa i varem trobar que no podiem badar més per allà dalt...baadarr?? si encara teniem es bocata a mitges!! ains...
Després d'una hora de falaguera davallada, varem tornar a ser al moll, varem menjar un parell de galletes i cap a sa Major.
Per acabar varem tenir un moment show, resulta que a jo me feia molta gràcia pensar que es llaüt passàs per ull i tothom cap a la mar a nedar jajajaja encara me xap de rialles i mumare no li veia sa graci com si una barqueta en mig d'un trajecte de 15 minutets fos es Titanic camí de New York! redell mumare se cert que no hi havia ni 1m d'aigo! jajaja
Va ser una excursió molt divertida i especial, llàstima que domés fossim 4 caminadors però... fiets si badau... jajaja! Bé, esper que vos animeu a sa pròxima tots... i tots vol dir tots!!! jeje
Vic
(picau a la imatge per accedir a s'àlbum) 
POSITIUS:-Víctor: Promotor d'excursions infalible i incansable!
-Pepa i Pep: Enga esta vez positivo pero el momento Titanic mumare... jummm jajaja
-Teresa: Mos hem de cuidar aquesta cama eeeh! :)
NEGATIUS:Aquesta vegada no hi ha negatius perque...joe si de 4 persones qualcú te negatiu ja li val jajaja és a dir que es negatiu anirà a tots els que no vareu venir en general i especialment a na Raquel, au jajajaja
